top of page

Quant li costa a la ciutat mantindre l'arbrat urbà? o Quant li estalvia l'arbrat urbà al manteniment/conservació de la ciutat?

December 08, 2016

Generalment, quan pensem en termes econòmics, acostumem a valorar la primera pregunta. Amb aquest plantejament és fàcil percebre l'arbrat com qualsevol altre equipament urbà, objecte de despesa pública i susceptible de ser estalviat. No obstant això, i seguint amb els termes econòmics, alguna vegada ens hem plantejat la qüestió inversa? I si en realitat són els arbres els que estalvien diners a la ciutat?.

 

El Departament de Parcs i Jardins de Nova York porta des de fa un temps conscienciant amb la importància de l'arbrat urbà. Després d'un dels programes duts a terme, TreesCount, en els quals milers de voluntaris es van dedicar a recórrer la ciutat durant mesos estudiant les característiques de cadascun dels arbres, es va elaborar un mapa virtual amb tota la informació relativa a cadascun dels individus. Un mapa que a més facilita el report d'incidències i altres possibles qüestions relatives a cadascun d'aquests arbres identificats amb un codi com carnet d'identitat.

Un dels detalls més sorprenents d'aquest estudi, és la valoració econòmica que s'ha fet d'un d'aquests individus en relació als beneficis mediambientals que estalvien a la ciutat per la seva mera existència!.

Així, quan tries un arbre qualsevol en el plànol de Nova York, pots conèixer la quantitat d'aigua de pluja que cada individu reté, o la quantitat d'electricitat conservada, així com la reducció de contaminació en termes monetaris. Els famosos “serveis ecosistémicos” dels quals parlàvem en l'article anterior.

 

És cert que el verd a la ciutat pot ser costós (especialment si les espècies triades no són les adequades al clima del territori en el qual es troba i en concret al microclima de la ciutat!), però no oblidem que el més costós seria prescindir d'ells!

Aquí us deixem la pàgina web del projecte en la qual trobareu tota la informació!

https://tree-map.nycgovparks.org/

https://tree-map.nycgovparks.org/#treeinfo-4691210

https://tree-map.nycgovparks.org/learn/benefits

El paper dels espais verds en la ciutat. Serveis ecosistèmics

August 15, 2016

Tal com aprenguérem en aquelles classes de biologia fa ja alguns anys, on escoltàvem per primera vegada sobre el cicle de la vida en el que estem submergits: la nostra existència en la Terra depèn de la conservació dels ecosistemes.

I és que els ecosistemes realitzen funcions essencials com la regulació del clima, la prevenció d'inundacions o la pol·linització i subministra recursos com aliments, energia, oxigen i aigua. Per açò, i encara que la tecnologia ha fet la nostra vida molt més fàcil en molts aspectes, la ciutat no pot ser sense espais verds que donen suport a aquests ecosistemes.

Tal com exposa el document de proposta de setembre del 2014 per a la infraestructura verda urbana de Vitoria-Gasteiz (http://www.vitoria-gasteiz.org/wb021/http/contenidosEstaticos/adjuntos/eu/32/95/53295.pdf),  existeixen nombrosos estudis que evidencien l'estreta relació que existeix entre l'estat de conservació dels ecosistemes i el benestar humà, que arriben a estimar inclús el cost monetari que suposaria la pèrdua de biodiversitat. El programa científic Millenium Ecosystem Assessment (http://www.maweb.org/es/index.aspx), promogut per Nacions Unides entre 2001-2005 i realitzat per un equip de 1.360 experts, és el principal anàlisis dut a terme en l'àmbit internacional per avaluar la capacitat que tenen els ecosistemes del planeta i la biodiversitat per mantindre el benestar humà.

En aquest context, i com una nova forma de reivindicar l'alt valor potencial dels serveis ecosistèmics (beneficis que obtenim dels ecosistemes), sorgeix el concepte d'Infraestructura Verda. Un concepte que apareix precisament en contraposició al d'Infraestructura Gris, proposant dinàmiques naturals (de les que parlarem més endavant) per a la correcció dels problemes mediambientals, econòmics i socials que afecten el benestar humà.

I és que les àrees verdes urbanes més que dotacions amb una funció de solaç i esbarjo, son espais de natura necessaris per al manteniment eficient de la ciutat.

De males herbes* a herbes silvestres

July 25, 2016

 

Al fil del debat suggerit en les xarxes socials sobre el manteniment dels escocells de la ciutat, en aquest post volíem introduir una referència en què termes com “brutícia” o “descuit” poden ser equivalent de biodiversitat.

Aquesta referència de la qual sabem a través de l’article: http://www.elperiodico.com/es/noticias/mas-barcelona/alternativas-uso-herbicidas-5155134 centra el seu discurs precisament en les brosses que creixen de forma natural al costat dels arbres en els carrers, dels avantatges de la seua existència a prop de l’arbre i de l’injustificat afany històric per eradicar-les a través de tòxics productes químics com el glifosato.

En un intent per contribuir al canvi de xip de què es parla en l’article, resumim l’impacte positiu que aquestes desconegudes “males brosses” tenen en la jardineria de la ciutat.

  

  • L’existència d’aquestes plantes implica l’eliminació de glifosato, un herbicida tòxic amb conseqüències negatives per al medi ambient i la salut, en la jardineria 

  • Aquestes plantes milloren la qualitat de la terra i per tant contribueixen a un creixement sa de l’arbre al qual acompanyen, ja que:

    • Trenquen la duresa del sòl perquè avancen amb les seues arrels llaurant la terra.

    • Aporten nutrients necessaris per a la vida de l’arbre com el nitrogen.

  • Constitueixen la llar de fauna necessària per a la vida de l’arbre com el nitrogen.

  • Les plantes en els escocells són la perfecta mesura de protecció de l’arbre, ja que eviten que les persones xafen a prop i amb això es compacte el sòl.

 

Amb aquesta idea l’Ajuntament de Barcelona ja ha suprimit l’ús de glisofat en 10 barris per estudiar el desenvolupament d’aquestes herbes silvestres. Igualment des de l’Ajuntament de València s’estan plantant llavors d’adventicies als escocells d’alguns carrers de la ciutat, pero d’això ja parlarem amb més detall més endavant!

 

Així mateix recomanem el documental de Xavier Sitjà i Julio de la Parra dins de la programació setmanal de rtve "El Escarabajo verde": http://www.rtve.es/television/20160607/maton-hierbas/1355642.shtml

 

Es denomina brossa, mala herba, “yuyo”, planta arvense, “monte” o planta indesitjable a qualsevol espècie vegetal que creix de forma silvestre en una zona cultivada o controlada pel ser humà com cultius agrícoles o jardins. Açò fa que pràcticament qualsevol planta puga ser considerada mala herba si creix en un lloc en el qual no és desitjable. Un exemple característic és el de la menta, que encara ser una planta aromàtica, es considera indesitjable en prades de gespa on té tendència a prosperar.

Com diu l’article: “Parlar de ‘males herbes’, enteses com unes plantes no desitjades, només té sentit en una plantació, ja que disminueix el rendiment del cultiu i inclús poden afectar infraestructures agràries tals com les canalitzacions d’aigua. En la ciutat, les males herbes són simplement herbes".

Però inclús en els ecosistemes agrícoles, només un sector xicotet es poden considerar realment perjudicials, ja que moltes col·laboren a allunyar paràsits i plagues, fixar el sòl agrícola o combatre la contaminació.

Please reload

Beneficios de la Infraestructura Verde de acuerdo con la clasificación de bienes y servicios de los ecosistemas

(Fuente: Green infrastructure and territorial cohesion. The concept of green infrastructure and its integration into policies using monitoring systems. Comisión Europea, 2011).

Jardineria sense glifosato en Can Marcet, Barcelona

bottom of page