July 31, 2016

Us recordeu quan va ser l'ultima vegada que el cant d'un pardalet us va acompanyar al vostre despertar? Els més afortunats no tindran cap problema, però els urbanites declarats potser s'hagen adonat ja del fenomen que alguns experts venen estudiant a València.

Segons estudis, com el realitzat per Enrique Murgui, a la ciutat de València podem observar que especies com el teuladí ("gorrión común") han disminuït considerablement en els últims anys. Altres estudis demostren com el soroll afecta negativament el comportament de la mallerenga carbonera o "carbonero común" (MNCN-CSIC). I és que no sols els arbres pateixen d'estrés a la ciutat, també les aus! La contaminació química, acústica i lumínica entorpeix la seua existència a les ciutats, on els gats s'han convertit en els seus nous depredadors.

Per tot açò, estudiar quines són les causes d'aquest fenomen, així com crear espais i refugis per aquestes espècies, amb mesures com la creació de caixes niu, la plantació d'herbàcies o deixar que creixin els fruits dels arbres és fonamental per aturar la desaparició de l'avifauna urbana, però sobretot és necessari per a afavorir una bona salut urbana.​

​

Consulta aquestos enllaços si vols més informació:

http://www.seo.org/2014/12/10/las-aves-y-su-adptacion-a-la-ciudad-hablan-los-investigadores/

http://www.mncn.csic.es/Portada_2016_07_14_flexibilidadcomportamiento/seccion=1224&idioma=es_ES&id=2016071409030001&activo=12.do

July 03, 2016

Potser alguna vegada us hàgeu preguntat per què els arbres que acompanyen la tanca del parc d'Orriols estiguen sempre secs i grocs. Hi ha una explicació i aquesta vegada no hi és la falta de reg.

L'Acer campestre, espècie a la qual ens referim, és un arbre que a la naturalesa creix als boscos de roures i carpes, amb sòls àcids, rics en matèria orgànica i amb un estrat herbaci ben desenvolupat. Aquests arbres que trobem al perímetre del jardí provenen d'un viver a Girona amb aquestes característiques. No obstant això, el sòl que tenim al nostre territori valencià és, per contra, un sòl calcari.

La baixa tolerància de l'auró blanc o "arce común" a aquest tipus de sòl dificulta l'absorció de nutrients. Aquest fenomen es coneix com estrès fisiològic i té com a resultat un arbre dèbil incapaç a nodrir-se correctament (per això les fulles grogues i seques).

Aleshores, com podem ajudar als arbres per a què creixen sans i forts?

La naturalesa, sàvia, té les seues maneres de suplir aquesta necessitat. Són precisament les rames caigudes, les fulles, restes de matèria orgànica junt amb fongs i bacteris que contribueixen a la seva descomposició formen el complex àcid húmic que acidifica el sòl.

Així que, com sempre, es tracta de respectar el procés natural i entendre que el compost i triturat de rames baix dels arbres no és 'brutícia' sinó una capa de protecció necessària per a què els arbres creixen sans.

April 01, 2016

El paisatge de l'horta és un dels trets més característics que s'associa a la societat valenciana. Aquesta presenta similituds amb altres paisatges de la conca Mediterrània, però la seua peculiaritat radica en la complexa xarxa hidràulica jerarquitzada i introduïda pels musulmans.

​

La ciutat creix sobre les àrees rurals i transforma l’entramat de séquies per a usos urbans. La gran majoria acaben per ser cobertes i passen a integrar la xarxa de clavegueram, altres són eliminades totalment (Guinot Rodríguez E., Universitat de València).

​

Per exemple, un dels ramals de la séquia de Rascanya, el "Braç d'Orriols", travessa el subsòl del Parc d'Orriols i torna a eixir a la llum per a regar els horts a l'est de Sant Miquel dels Reis després de travessar la Ronda Nord.